Valentia

Miro els teus ulls, i em perdo,
en la profunditat del teu batibull.
Llàgrimes cristal·lines, mostrant,
la brillantor de l’esperança.


Esperança que brota,
pels batecs del meu cor.
Batecs plens d’orgull i d’honor,
agraïnt la teva existència.


La vida és un present, viure-la és de valents.


Els clots dels meus ulls,
dibueixen el tèrvol esgotament.
Però el meu cor incansable, amb lucidesa,
batega amb força i fermesa.


La vida és un present, sentir-la és de valents.


Em mires amb ulls plens d’anhels,
recordant les nostres arrels.

Díes d’innocència, díes de bonança,
imatges retrobades, plenes d’enyorança.


Cor trencat per uns covards,
que viuen dels malabars.
Experimentant cada dia,
les pors de la covardia.


La vida és un present, enfrontar-la és de valents.


La llibertat és un do,
que es viu sense temor.
La fe és l’Amor,
que empenya sense por.


Caminem lliures i ferms,
donant pau i escalfor.
Lligats de mans anirem,
LLIBERTAT és el que clamem.


Olga Sànchez i Centeno
Aquest poema va dirigit als familiars de les persones represaliades per motius ideològics. Inspirat en les famílies dels 3 del Vendrell.

Gràcies per inspirar-me amb el teu exemple, Magda. Sempre present en el meu cor.