ELS EXTREMS

Enmig la pregària
hi ets cada dia,
esdevé el calfred
vens i et fas present.

Qui ets? sóc tu, em respons,
i alhora, sóc el món.

Desniat ocult silenci!
excel·leix el solstici.
La claredat s’esvaeix
i el neguit reapareix.

Sóc jo, rodamón,
mentre la foscor, em confon.

S’acaronen els extrems,
frueix el mur dels laments.
Brollen forts els sentiments
desnuant adveniments.

Cucs de seda, papallona
de la terra que acarona,
protegint la claredat
papallona en llibertat.

Qui ets? Sóc tu, em respons,
i alhora, sóc el món.
Sóc jo, rodamón
mentre la foscor em confon.

Olga Sànchez Centeno
19 de maig de 2021