ASPERGER FEMENÍ & ESTEREOTIPS DE GÈNERE

L’ASPERGER TÉ GÈNERE?

“La síndrome d’asperger o el trastorn de l’espectre autista d’alt funcionament, té gènere o és víctima dels estereotips i rols vigents en la societat?”

Imatge extreta de: https://la100.cienradios.com/diferencia-una-mujer-asperger-hombre-lo/

Autora: Olga Sànchez i Centeno

Data: Novembre de 2020

Des de fa pocs anys, s’ha començat a analitzar i visualitzar “l’asperger” en les dones. En pocs anys, s’han fet múltiples treballs d’investigació, entorn la simptomatologia  i l’infra-diagnòstic que pateixen les dones amb “asperger”. El marc teòric d’aquesta investigació rau envers si “l’asperger” en sí mateix, és una síndrome diferent, o bé, si “l’asperger”, tot i tenir la mateixa simptomatologia, es manifesta de forma diferent, ja sigui per l’àmbit biològic, o bé, per l’àmbit sociocultural. També ens interessa saber si en l’infra-diagnòstic que han patit les dones, hi ha hagut connotacions socioculturals.

Segons l’enciclopèdia virtual, “wikipèdia”, els [1]rols de gènere, son conductes estereotipades construïdes socialment dins la nostra cultura. Cada cultura elaborarà i generarà unes idees normo-tipificant-les, revelant una certa conducta social apropiada, diferenciant ambdós sexes, és a dir, una conducta pròpia per a les dones i una altra conducta pròpia per als homes. Els estereotips ajuden a organitzar, categoritzar i jerarquitzar una estructura social, generant una construcció simbòlica d’atributs a partir del sexe dualitzat (home i dona) creant una jerarquització entre ells. De fet, els primers estudis sobre gènere i el seu constructe social va començar l’any 1950 de mà de la sociologia, de les teories psicoanalítiques de Jean 1Lacan. En [2]John Money va diferenciar l’any 1950 entre gènere i sexe i va constatar que hi ha unes conductes assignades a les dones i unes altres als homes. 

Veiem doncs, com l’individu construeix la seva identitat de gènere mitjançant diferents etapes evolutives, fruit del que s’anomena socialització. Primer, la persona sap qui és el seu gènere partint d’una qüestió merament biològica (el sexe); més endavant, descobreix i interioritza els estereotips socioculturals van lligats al seu gènere/sexe, I, per últim, desenvoluparà la conducta normativa que tipifica la cultura o l’entorn social del qual hi forma part. És un sistema d’organització mental per poder adaptar-se al seu entorn i tenir una guia per poder sobreviure i superar la incertesa que suposa viure en un ambient totalment desconegut. 

“L’individu assoleix la identitat de gènere mitjançant una sèrie d’etapes per les quals passa a mesura que creix i es desenvolupa. En la primera etapa, l’individu identifica quin gènere li correspon (a partir del sexe determinat biològicament). El segon pas és el desenvolupament dels estereotips, dels papers de gènere i de les idees sobre com se suposa que són els homes i les dones. La darrera fase consisteix a desenvolupar els patrons de conducta tipificats per al gènere.  Aquestes dues últimes etapes son determinades per la societat (Shaffer, 2002). 

Es pot parlar fins i tot d’un fenomen de profecia auto-complerta, en el sentit que la societat fa que les persones actuïn i es presentin segons el que se n’espera (Benbow & Arjmand, 1990; Eccles, Jacobs, & Harold, 1990; Jacobs & Eccles, 1992; Madon, Jussim, & Eccles, 1997; Lummis & Stevenson, 1990; Parsons, Adler, & Kaczala, 1982; Pomerantz & Ruble, 1998). Per a Barberá i Martínez-Benlloch (2004), l’origen dels esquemes mentals es vincula amb la necessitat d’organització́ de la psique com a forma evolutiva d’adaptació́ ambiental. […]

D’acord amb la teoria dels esquemes de gènere, totes aquestes idees prejutjades son útils en la mesura que, quan es té carència d’informació́, orienten el comportament a l’hora d’interaccionar amb l’entorn. Aquests esquemes de gènere poden anar canviant per ajustar-se a les creences preconcebudes sobre els trets atribuïts a les categories segons les experiències pròpies. Tot i així́, encara que pugui haver-hi variacions, la persona pot continuar mantenint una base, una idea general de partida per ajustar-se adaptativament a la interacció́ social determinada. Els esquemes son estructures de coneixement organitzades i, en el cas concret dels esquemes de gènere, fan referència als trets que se suposa que han de ser compartits pels grups i subgrups de dones i d’homes. Els esquemes tenen una funció́ adaptativa clara: facilitar la informació́ de l’entorn i preparar-nos per afrontar-la amb un cert coneixement, encara que sigui esquematitzat i inexacte. Una cop establerta l’estructura organitzativa, totes les característiques que s’han inclòs en cada categoria, la masculina i la femenina, adquireixen certa autonomia. “(Vanesa Renau, 2015: pp. 51-52).

Dit això, podem trobar estudis que s’han fet en el món de la discapacitat, analitzant com afecta dita diferenciació de gènere en aquest col·lectiu, observant que les dones tenen doble tipus de discriminació, una per la discapacitat i l’altra pel fet de ser del gènere femení : “Las desigualdades no vienen dadas por la diferencia biològica, sinó por el rol diferencial otorgado a uno y otro sexo, y sobretodo, por su desigual valoración: hablamos aquí de la construcción del binomio sexo/genero” (Confederación Andaluca de minusválidos físicos, 2003: pp. 7-8).

Al mateix temps, podem trobar molta literatura en el diferent tractament de la dona vers l’home en la salut física i psíquica, en el camp de la medecina: Este es el primer sesgo de género en medicina: no incluir mujeres en los trabajos de investigación o no diferenciar por sexo los resultados”, apunta Carme Valls en esta edición de Mujeres invisibles para la medicina.” (Lula Gómez: 2020). 

Concretament, la visió actual que es pressuposa és que hi ha un biaix de gènere en el diagnòstic de “l’asperger” com en d’altres malalties i/o trastorns. En el cas de “l’asperger”, els homes superen a les dones en el seu diagnòstic en una prevalença de 3-4 homes a 1 dona en el període de la infància.” (Barthélémy; Fuentes; Howlin, Gaag, 2019: p. 8)El diagnòstic es basa en l’observació i l’avaluació de la persona mitjançant diferents proves no invasives que es fan mitjançant el joc i entrevistes als pares, anomenades “M-CHAT, ADOS- ADIR,” etc. 

Però, què entenem per “asperger”? La simptomatologia clínica principal que ens podem trobar alhora d’un diagnòstic de “trastorn de l’espectre autista d’alt funcionament o síndrome d’asperger”, són: dificultats en la comunicació social recíproca (la usen d’una manera unidireccional), la presencia d’interessos restringits, comportaments repetitius adherits a rutines, moviments estereotipats i alteracions sensorials. Tots aquests trets poden presentar-se de forma hiperactiva o hipo-activa. (Barthélémy; Fuentes; Howlin, Gaag, 2019: p. 26, p. 13).

La comprensió del “Trastorn de l’espectre d’autisme d’alt funcionament (d’ara en endavant, TEA-AF)” com un “trastorn masculí” pot estar minvant el diagnòstic en dones. De fet, la falta d’investigació en el passat del “TEA-AF” en dones, més un possible biaix de gènere en la pràctica mèdica (ítems de les proves contemplant la conducta en masculí), han pogut influir dràsticament en la infravaloració de “l’asperger “en dones. (Lucas Puig, 2016, p.39). 

Però, abans de parlar de diferències en “l’asperger” femení i en el masculí, hauríem de preguntar-nos si dites diferències entre gènere/sexe esdevenen entre la població neuro-típica, és a dir, entre homes i dones lligades al sexe o al gènere, o es genera perquè la persona presenta un TEA-AF.

De fet, segons  “Simon Baron-Cohen” existeix la [3]teoria del cervell masculí extrem, variants en la plasticitat cerebral i factors genètics i epigenètics que poden justificar la prevalença menor del “TEA-AF” en les dones respecte als homes. Dita 3teoria argumenta que els cervells masculins sistematitzen, reconeixen i analitzen patrons i dades, que son més ràpids en detectar-los en sistemes matemàtics o mecànics mentre que els cervells femenins son millors en l’empatia. Dita teoria explica que les persones amb autisme tenen cervells “hiper-masculinitzats” ja que les seves habilitats de sistematització estan híper-desenvolupades, és a dir, 3que els homes i les dones amb “TEA-AF” son molt bons sintetitzant però tenen dèficit en la part emocional de l’empatia. El seu estudi estava emmarcat en la sobreexposició de la testosterona en l’úter [4]“Longitudinal Foetal Testosterone (FT)” a finals dels anys 90, és a dir, el paper de la testosterona fetal en l’autisme.

Davant d’aquesta teoria, s’ha minvat la creença de que les dones també podien patir TEA-AF, sobretot quan aquestes dones han sigut culturalment molt femenines, és a dir, comportant-se com dicten els estereotips de gènere dirigits al col·lectiu femení, com per exemple, ser una persona delicada, amb parella estable i maternal; pressuposant, segons la teoria de “Baron-Cohen “que les dones “asperger” [5]no podien tenir fills i molt menys ser delicades per la “hiper-masculinització” del cervell.

Tanmateix, aquesta teoria ha sigut [6]criticada per diferents científics, donat que s’alimenta d’estereotips neuro-sexistes envers els cervells masculins i femenins, i sobretot, no explica que succeeix en les persones transsexuals quan es ben sabut que el percentatge de disfòria de gènere en el col·lectiu “TEA-AF” és molt significatiu.

En principi, les fonts documentals emprades donen una orientació de com està actualment dita recerca d’investigació, tot i que, com tota investigació, els resultats poden anar variant, modificant-se i canviar, total o parcialment la conclusió. No hi ha res fixe, la informació és variable i susceptible de noves revisions més complertes i exhaustives.

Aquest estudi pretén analitzar si la síndrome d’asperger es manifesta de la mateixa forma en dones que en homes; si dites manifestacions es veuen afectades pels estereotips de gènere o és purament biològic; si els estereotips de gènere influeixen en la dificultat de diagnosi de l’asperger en el gènere femení; i si, els estereotips de gènere dificulten la integració social a les persones amb asperger segons els gènere. 

Com hem vist, hi ha diferents variables en aquest fet, per una banda, el dèficit en la pràctica mèdica entorn les malalties i/o trastorns en dones, i d’altra banda, en cóm manifesten les dones els trets nuclears de l’asperger, que segons alguns estudis, les dones manifesten trets que socialment estan acceptats dins la normativitat, però aquests, poden amagar i/o invisibilitat un trastorn com l’asperger. 

La cerca documental que s’ha presentat, mostra una diferenciació en la forma de manifestar la síndrome d’asperger envers el gènere afectat, tot i què, la simptomatologia sigui la mateixa:

[7]Los rasgos son los mismos però las conductas son distintas” (Minuts 4’:01’’) 

Però, com manifesten les dones i les la simptomatologia nuclear del TEA-AF? Té a veure amb la manifestació de l’expressió de cada sexe/gènere? Envers els dèficits comuns com la interacció social, els patrons repetitius i els interessos restringits; podem aportar que les dones amb TEA-AF, tenen major facilitat en mantenir converses, encara que no sigui parlar dels seus interessos restringits, ajustant al mateix temps el comportament al moment. En canvi, els homes perden fàcilment l’interès per la conversa si no és del seu tema d’interès.  (Hiller et al., 2014). (TFM P.44). També difereixen en les enemistats, els homes resolen els conflictes amb agressivitat física o verbal, en canvi, les dones ho fan d’una forma subtil, propagant rumorsi fent el buit. Tot i això, els homes amb TEA-AF gestionen el conflicte d’una forma similar als homes neuro-típics, en canvi, les dones amb TEA-AF els hi costa molt més que les dones neuro-típiques. (Lucas Puig, 2016, p.44) 

En relació a la comunicació verbal, els dones amb TEA-AF tenen més habilitats lingüístiques i més imaginació que els homes amb TEA-AF (Lai et al., 2015; Ruggieri y Arberas, 2016).  Respecte als interessos restringits, les dones tenen uns interessos que socialment estan més acceptats i normativitzats, com els animals, els vestits de les “[8]barbies”, etc.) amagant així, els trastorn, en canvi, els interessos restringits en homes amb TEA-AF es dirigeixen en la maquinaria, pantalles tecnològiques, cotxes, etc. fent atípic la forma en la qual es relacionen amb dits objectes. (Lucas Puig, 2016, p.45)

Les dones afectades per la síndrome d’asperger tenen un autoconcepte diferent de l’asperger en homes com veiem en les següents entrevistes fetes per rtve:

[9]Montse“10’:45’’ […] el machismo vive ahí, es parte de la cultura y si no se hace un poco de autocrítica uno mismo, pues pude caer en esos comportamientos; la medicina no es algo que vaya aparte de la cultura, ni de la cultura machista, entonces…sí que es verdad que a los Hombres cuando ven los síntomas del autismo le ven claramente el autismo però y seguramente habrá algunos que no sean autistes y sean con otros tipus de trastornos y sí, yo creo que hay ahì un sesgo de genero importante y además peligroso […]”

[10]Cristina Paredero: “00’:59’ […] però tú tienes autismo? No se te nota […]; 4’:11’’ […] Si ya de por sí es difícil diagnosticar […] de TEA o  de autismo, ummm esto se acrecenta mucho más en el caso de la mujer. Mmm, no es que … o sea, se tiende a decir que ehmmm hay más mujeres, o sea, perdón, hay más Hombres autistes que mujeres autistes. No, no es que haya más, es que hay una prevalencia, eh por cuestiones de genero. Es que se diagnostica mucho más fàcil a Hombres autistes que a mujeres. Por qué? Una vez más, la educación y los roles de genero. Mmm, a un Chico se le ve que es raro en el momento en que no le gusta jugar al fútbol, o le gusta leer, o le gusta jugar con trenes, entonces, automàticament ya piensas, uhmm que esta persona ya tiene algo. Si esas características se dan en una mujer se piensa de ella que uhmm una maleducada que no es muy emocional que es una marimacho, precisamente, por esa razón hay muchas mujeres que no están diagnosticades correctamente […]. 14’:20’’ […] Tenemos que dejar de recurrir a las etiquetas de … por qué eres asperger tienes que ser de tal manera,o sea tu puedes ser asperger autistes tea o lo que sea, però no dejas de ser persona y cada persona es un mundo,  o sea, no hay un diagnostico válido para todas las persones, cada persona requiere un caso especifico.” 

[11]Maria: “07’:40’’ […] entidades de prestigio del mundo del autismo, empezaron a reflejar eh sus publicidades de sus servicios imágenes sesgadas donde nada más que aparecían chicos, no aparecen chicas, solo se hablaba de los Hombres, no se hablaba de las mujeres […] 13’:06’’ jme pasaba mucho tiempo después jugando con cositas de orden, de colocación, poniendo las figuritas de una determinada manera y a veces me decían, es que no sabe jugar y dices, sí que sé jugar, mi manera de jugar era así […] 14’:40’’ hay como un andocentrismo imperante y ese andocentrismo ha hecho que tanto los estudiós como en los modelos de intervención pues se basa muchísmo en el individuo masculino; lo que son las manifestacions de los chicos y las necesidades de los chicos, entonces se han obviado otra sèrie de rasgos que son igualment importantes y son los que las chicas suelen manifestar y entonces esos hasta ahora se habían descartado[…]”

Amb tot això, veiem que les dones amb TEA-AF tenen la capacitat d’amagar la seva simptomatologia amb estratègies compensatòries, per la internalització dels símptomes. (Lucas Puig, 2016, p.50), i part d’aquesta simptomatologia coincideix amb els patrons socioculturals establerts en el medi social en el que viuen, i recordant que les eines de diagnòstic estan dissenyats conforme als patrons masculins, hi viuen, portant-nos a una correlació de variables que afecten a la visualització de la dona amb TEA-AF. Dites variables serien, en part, biològiques, pròpies del sexe/gènere de totes les persones, i variables socioculturals que influeixen en la invisibilització de la síndrome d’asperger en les dones, tal com ens indiquen els mites entorn les dones amb asperger: “No podeis tener Síndrome de Asperger porque eres mujer”; No podeis tener Síndrome de Asperger porque tus síntomas no encajan en los criterios diagnósticos; No podeis tener Síndrome de Asperger porque no tienes intereses especiales tradicionales como el trenes, tuberías, máquinas, ordenadores: la famosa mente masculina ataca de nuevo: sesgo de genero”. (Paula Nogales, 2015: pp. 51-52)

BIBLIOGRAFIA EMPRADA per ordre alfabètic

Barthélémy, C.; Fuentes, J.; Howlin, P.; Van der Gaag, R. (2019). “Personas con trastorno del espectro del autismo. Identificación, comprensión e intervención”. Autismo Europa. [Informació en línia]. [Data de consulta: 28 d’octubre de 2020]. Recuperat de: https://www.autismeurope.org/wp-content/uploads/2019/11/People-with-Autism-Spectrum-Disorder.-Identification-Understanding-Intervention_Spanish-version.pdf

Confederación Andaluza de minusválidos físicos. CAMF (2003). “Módulo introductorio sobre genero y discapacidad” . [Informació en línia]. [Data de consulta: 21 d’octubre de 2020]. Recuperat de: http://riberdis.cedd.net/bitstream/handle/11181/3643/Modulo%20introductorio%20sobre%20género%20y%20discapacidad.pdf?sequence=1&rd=0031288106807159). 

Fundación Wikimedia Inc. “Estudios de genero”. [Informació en línia]. [Data de consulta: 21 d’octubre de 2020]. Recuperat de: https://es.wikipedia.org/wiki/Estudios_de_género

Fundación Wikimedia. “Género, ciències sociales”. [Informació en línia]. [Data de consulta: 21 d’octubre de 2020]. Recuperat de: https://es.wikipedia.org/wiki/Género_(ciencias_sociales)

Gómez Lula (2020). “Menos ansiolíticos y más perspectiva de genero: mujeres invisibles para la medicina”. Público Display Connectors, SL. [Article en línia]. [Data de consulta: 2 de novembre de 2020]. Recuperat de: https://m.publico.es/sociedad/4634223/menos-ansioliticos-y-mas-perspectiva-de-genero-mujeres-invisibles-para-la-medicina/amp?utm_source=twitter&utm_medium=social&utm_campaign=web&__twitter_impression=true.

Mundo Asperger (2018). “La teoría del cerebro masculino extremo de las personas con Asperger/TEA propuesta por Baron-Cohen es neurosexista”. [Informació en línia]. [Data de consulta: 2 de novembre de 2020]. Recuperat de:

https://www.mundoasperger.com/2018/08/la-teoria-del-cerebro-masculino-extremo.html

Nogales Romero, P. (2015). “Género y asperger – TEA. Apuntes para una reflexión”. Asperger España. [Informació en línia]. [Data de consulta: 2 de novembre de 2020]. Recuperat de: https://www.slideshare.net/Paula-Canarias/gnero-y-asperger-paula-nogales

Puig Jové, L. (2016). “Diferencias de genero/sexo en el perfil psicológico de adolescentes diagnosticados del trastorno del espectro del autismo. Universitat Abat Oliba CEU. Facultad de Ciencias Sociales. [Informació en línia]. [Data de consulta: 28 d’octubre de 2020]. Recuperat de: https://www.recercat.cat/bitstream/handle/2072/271133/TFG-PUIG-2016.pdf?sequence=1

Renauz Ruiz, V. (2015). “Percepció dels estereotips de gènere i la personalitat en usuaris de facebook”. Universitat Ramon Llull. Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport. Blanquerna. [Tesi doctoral en línia]. [Data de consulta: 21 d’octubre de 2020]. Recuperat de: https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/300313/Tesi%20definitiva%2013-05-15.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Rtve a la carta (2019). “Soy mujer, soy autista” (Capítols 2, 4 i 6). Corporación de radio y televisión espanyola. [Podscats en línia]. [Data de consulta: 28 d’octubre de 2020]. Recuperat de: https://www.rtve.es/alacarta/audios/soy-mujer-soy-autista/soy-mujer-soy-autista/5294897/

Tarrés i Vallespí, A. (2009). “L’entrevista com a pràctica cultural”. Barcelona: FUOC

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA per ordre alfabètic 

Asociación Autismo Bata (2017). “Jornada de formación autismo: Rompiendo estereotipos Carmen Molina”. [Vídeo en línia]. [Data de consulta: 28 d’octubre de 2020]. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=jPp3VrQVw4o

Autismo diario (2011). “Diferencias de genero en los Trastornos del Espectro del Autismo y el diagnostico en féminas” [Article en línia]. [Data de consulta: 2 de novembre de 2020]. Recuperat de:

https://autismodiario.com/2011/07/10/diferencias-de-genero-en-los-trastornos-del-espectro-del-autismo-y-el-diagnostico-en-feminas/

Austism Society (2015). “Síndrome de Asperger”. [Article en línia]. [Data de consulta: 2 de novembre de 2020]. Recuperat de: https://www.autism-society.org/en-espanol/el-sindrome-de-asperger/

Bélgica Vásquez, P., del Sol M. (2017). “Características Neuroanatómicas del Síndrome de asperger”. Scielo Concicyt Chile. [Informació en línia]. [Data de consulta: 2 de novembre de 2020]. Recuperat de:

Carles (2019). “Dona i asperger II”. Blog Sóc Asperger. [Article en línia]. [Data de consulta: 21 d’octubre de 2020]. Recuperat de: https://blog.socasperger.cat/2019/03/12/dona-i-asperger-ii/#more-1408

Comín D. (2011). “La súper-masculinización de la mente femenina en el Síndrome de Asperger”. Autismo diario. [Article en línia]. [Data de consulta: 2 de novembre de 2020]. Recuperat de:

https://autismodiario.com/2011/05/08/la-super-masculinizacion-de-la-mente-femenina-en-el-sindrome-de-asperger/

El Cisne. “El Asperger en mujeres: diferencias y similitudes”. Grupo El Cisne.[Article en línia]. [Data de consulta: 2 de novembre de 2020]. Recuperat de: https://elcisne.org/el-asperger-en-mujeres-diferencias-y-similitudes/

Fundación Wikimedia Inc. “Simon Baron Cohen) . [Informació en línia]. [Data de consulta: 2 de novembre de 2020]. Recuperat de: https://es.wikipedia.org/wiki/Simon_Baron-Cohen

Fundación Wikimedia Inc. “Diferencias de sexo”. [Informació en línia]. [Data de consulta: 2 de novembre de 2020]. Recuperat de: https://es.wikipedia.org/wiki/Diferencias_de_sexo

La cien (2018). “Qué diferencia hay entre una mujer acon sperger y un hombre con lo mismo?”. [IArticle en línia]. [Data de consulta: 2 de novembre de 2020]. Recuperat de:

Merino, M. Programa APITEA Autismo Burgos (2015). “Autismo en femenino en niñas”. Autismo Burgos. [Informació en línia]. [Data de consulta: 2 de novembre de 2020]. Recuperat de: https://issuu.com/psicologiaautismoburgos/docs/autismo_en_femenino_ni__as

Merino, M. Programa APITEA Autismo Burgos (2015). “Autismo en femenino”. Autismo Burgos. [Informació en línia]. [Data de consulta: 2 de novembre de 2020]. Recuperat de: https://issuu.com/psicologiaautismoburgos/docs/autismo_en_femenino

Mujeres TEA (2018). “Las imágenes cerebrales revelan diferencias en ninos y niñas con autismo”. [Article en línia]. [Data de consulta: 2 de novembre de 2020]. Recuperat de: https://www.mujeresea.com/las-imagenes-cerebrales-revelan-diferencias-en-ninos-y-ninas-con-autismo/

Mujeres TEA (2018). “Miles de niñas y mujeres en el espectro autista no son diagnosticades” [Article en línia]. [Data de consulta: 2 de novembre de 2020]. Recuperat de: https://www.mujeresea.com/miles-de-ninas-y-mujeres-en-el-espectro-autista-no-son-diagnosticadas/

Mujeres TEA (2019). “Niñas y mujere en el espectro Autista”. [Article en línia]. [Data de consulta: 2 de novembre de 2020]. Recuperat de: https://www.mujeresea.com/ninas-y-mujeres-en-el-espectro-autista/

Mundo Asperger (2018). “Sobre Asperger/TEA femenino se obtuvieron interesantes conclusions en el I Simposio organizado por la Asociación Asperger Sevilla. [Article en línia]. [Data de consulta: 2 de novembre de 2020]. Recuperat de:

https://www.mundoasperger.com/2018/06/sobre-aspergertea-femenino-se.html

Pallarès Artigas, J.; Paula I. (2011) “El autismo 70 años después de Leo Kanner y Hans Asperger”. Corporació Sanitària Parc Taulí. Hospital de Sabadell. Unidad de Neuropediatría, Sabadell, Barcelona, España. Centre Mèdic Psyncron, Sabadell, Barcelona, España. Universitat de Barcelona. Departamento de Métodos de Investigación y Diagnóstico en Educación. Campus Mundet, Barcelona, España. [Informació en línia]. [Data de consulta: 2 de novembre de 2020]. Recuperat de: http://scielo.isciii.es/pdf/neuropsiq/v32n115/08.pdf

Penalba Verdú, C.; Mateo Pérez MA. (2006). “Tècniques qualitatives d’investigació”. Universitat d’Alacant. Secretariat de Promoció del Valencià.  [Informació en línia]. [Data de consulta: 21 d’octubre de 2020]. Recuperat de:https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/2466/1/Num77_Tecniques_qualitatives.pdf

Plena Inclusión Madrid (2018). “Carmen Molina. Cepama. Género y TEA”. [Vídeo en línia]. [Data de consulta: 21 d’octubre de 2020]. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=k9jTcgDj-V4

Rosalyn Lord. “Sindrome de Asperger. Síndrome de Asperger en la infancia”. Confederación Asperger España. [Article en línia]. [Data de consulta: 2 de novembre de 2020]. Recuperat de:https://www.asperger.es/sindrome_asperger_infancia_sintomas.html

Rtve a la carta (2018). “La Aventura del saber: mujeres desde dentro del espectro 1”. Corporación de radio y televisión espanyola [Vídeo en línia]. [Data de consulta: 21 d’octubre de 2020]. Recuperat de: https://www.rtve.es/alacarta/videos/la-aventura-del-saber/aventura-del-saber-mujeres-autistas-desde-dentro-del-espectro/4788369/

Ruiz Cantero, Maria T.; Verdú Delgado, M. “Parte 1. La salut i el sistema sanitario desde la perspectiva de genero y classe social”. Sesgo de genero en el esfuerzo terapéutico”. Dpto.de Salut Pública. Aptdo. 99. Universidad de Alicante. [Informació en línia]. [Data de consulta: 2 de novembre de 2020]. Recuperat de:http://scielo.isciii.es/pdf/gs/v18s1/03sesgo.pdf

Suanes, Maria A. Traductora (2020). “Falsos negativos: el M-CHAT no identifica el autismo en la mayoría de ninos”. Cepama. Autsimo y mujer. [Article en línia]. [Data de consulta: 2 de novembre de 2020]. Recuperat de:https://cepamatea.wordpress.com/2020/09/24/falsos-negativos-el-m-chat-no-identifica-el-autismo-en-la-mayoria-de-los-ninos/

Tarragó Sanmartín E. (12 de septiembre). “Es diferente el asperger masculino al femenino?. TEA con A [Article en línia]. [Data de consulta: 2 de novembre de 2020]. Recuperat de:

https://www.autismohuesca.es/tea-con-a/114-es-diferente-el-asperger-femenino-al-masculino

UOCPsicoEdu (2020). “Asperger en femenino: un autismo con características propias”. [Article en línia]. [Data de consulta: 2 de novembre de 2020]. Recuperat de:

http://epce.blogs.uoc.edu/es/2020/02/14/asperger-femenino-autismo-caracteristicas-mujer/amp/


[1]Informació extreta de la pàgina de wikipèdia “Estudios de genero”. Enllaç web: https://es.wikipedia.org/wiki/Estudios_de_género)

[2]Informació extreta de la pàgina de wikipèdia “Género, ciències sociales”. Enllaç web: https://es.wikipedia.org/wiki/Género_(ciencias_sociales)

[3] Teoría del cerebro masculino: https://www.mundoasperger.com/2018/08/la-teoria-del-cerebro-masculino-extremo.html

[4] Simon Baron Cohen: https://es.wikipedia.org/wiki/Simon_Baron-Cohen

[5] Teoría del cerebro masculino: https://www.mundoasperger.com/2018/08/la-teoria-del-cerebro-masculino-extremo.html

[6] Teoría del cerebro masculino: https://www.mundoasperger.com/2018/08/la-teoria-del-cerebro-masculino-extremo.html

[7] Universidad de Burgos online (2017) “Mujeres con TEA” Minut:  4’:01’’) https://www.youtube.com/watch?v=InCFHhzffO0&t=221s

[8] https://www.mundoasperger.com/2018/08/la-teoria-del-cerebro-masculino-extremo.html

[9] Montse: https://mediavod-lvlt.rtve.es/resources/TE_SSMSAUT/mp3/1/0/1563956702501.mp3

[10] Testimoni Cristina Perecedero: https://mediavod-lvlt.rtve.es/resources/TE_SSMSAUT/mp3/2/3/1562660298832.mp3

[11] Testimoni Maria: https://mediavod-lvlt.rtve.es/resources/TE_SSMSAUT/mp3/1/1/1561371249811.mp3