LLEGENDA D’EN JORDI I NA JORDINA

IMG-20200423-WA0023

 

El dia 23 d’abril, irradiava la bellesa de la primavera amb colors i brillantors que inundava els cors d’alegria. En Jordi anava cap al bosc a buscar a la seva millor amiga, la Jordina. Sempre quedaven al mateix lloc, sota un arbre, que de tan gran que era, es podia veure tots els secrets dels bosc. Els agradava trobar-se allà per la bellesa que desprenia les arrels d’aquell arbre, on sortien moltes roses de tots els colors, oferint un paisatge i unes olors mai viscudes en aquells paranys. Un cop es trobaven, anaven a passejar o a llegir al cau d’alguna pedra on podien asseure’s.

En Jordi anava caminant i en arribar al lloc, es trobà a la Jordina llegint un llibre de poesia mentre respirava fons, l’aroma de les roses. En veure’l, s’aixecà i s’abraçaren atorgant un bell estel d’amistat a aquell raconet. En Jordi li va comentar a la Jordina que volia passejar, necessitava caminar mentre escoltava els càntics dels ocells al seu pas. Na Jordina, replegà el seu llibre, agafà la motxilla i van començar la seva travessia. Una travessia, un tant diferent. Aquest dia, 23 d’abril, seria diferent a la resta, però ells, no ho sabien pas.

Passejant, passejant, el càntic dels ocells es va convertir en un espantós soroll que ofenia les més càlides oïdes. De cop, van notar un raig de soroll que travessava les seves ànimes. Un raig ple d’enveja i d’ira que volien crebantar la seva existència. Però, què està passant? Es preguntaren… quin dolor al cor! I, la seva mirada, de cop, enfosquí. Només podien veure tot el seu entorn de color taronja i vermell molt intens, que cegava els ulls i ennuegava aquell camí, de sospirs d’incerteses i de neguits. De cop, ensopegaren amb un drac que portava un ram de roses pels seus estimats, però, en canvi, estava posseït per l’enveja i l’ira, que anava cegant tot el que es trobava al seu pas.

La Jordina, va mirar a les profunditats dels ulls del drac i va poder veure una espurna de llum blanca brillant. Mentre que en Jordi, va observar que a la panxa del drac hi havia una rosa d’amor bategant intensament. Què li estava passant al drac? De sobte, el drac, malhumorat, els va dir que tenia espines clavades al peu que li provocaven aquestes emocions. No les produïa ell, no en tenia cap raó. Eren les espines que el controlaven a ell. Però, no podia fer res per treure-les.

La Jordina i en Jordi, es van posar mà a l’obra. En Jordi, va treure un ganivet del seu morral però la Jordina el va aturar. No! Jordi, espera un moment! Ho hem de fer de forma molt acurada, té moltes espines. La Jordina va agafar un llibre de la seva motxilla, que es titulava, “Sanitaris en crisi”, que tractava de cóm curar a la gent, sense tenir gairebé ni eines ni coneixements sobre les malalties desconegudes. Ella va pensar, aquest és el nostre cas!. Llavors, va llegir a l’apartat de les espines, i, li va donar les instruccions a en Jordi (cal dir que ell era molt manyós), i va començar a treure les espines, una a una, amb molta delicadesa i destresa. Al mateix temps, la Jordina, l’anava calmant i li anava llegint un passatge d’un conte de dracs, mentre el feia respirar profundament, perquè pogués entrar en un estat de pau i d’harmonia.

Un cop feta aquesta operació tan perillosa, tot el paisatge canvià. Es va il·luminar amb un sol radiant que va fer sorgir tot els colors de l’arc de sant Martí, tornant la bellesa a aquell paratge.

El drac va començar a saltar d’alegria i de felicitat, il·luminant-se els ulls d’esperança i de gratitud, brotant amor per totes les parts del seu cos. Va agafar a la Jordina i en Jordi, els va fer una abraçada tan gran que gairebé no podien ni respirar. Els va estimar amb tota la seva ànima i va reprendre el seu camí cap al seu destí, a veure als seus estimats per fer-hi entrega d’aquell de ram de roses, amb tal plenitud i amor interior, que sortia a caudals del seu cor.

Els hi va explicar als seus familiars tot el que li havia passat amb en Jordi i la Jordina, els seus nous amics. I, els familiars van transmetre aquesta anècdota al seus fills i nets. I així, és com ha arribat fins els nostres dies, com la llegenda dels amics Jordi, Jordina i d’en Drac, una història d’amor i d’amistat eterns.

Però, què va passar amb en Jordi i na Jordina? Doncs, van seguir essent amics tota la vida, juntament amb en Drac. Després d’aquesta experiència, en Jordi es va especialitzar en infermeria de cures intensives, per treure totes les espines que portem endinsades dins nostre, i la Jordina, va especialitzar-se en epidemiologia, per cercar, investigar i conèixer totes les espines desconegudes que podem portar clavades. Mentre, en Drac, va superar la por a clavar-se més espines i va especialitzar-se en jardineria, especialment, en la plantació, la recol·lecció i l’entrega de roses. Això sí, acompanyades d’un llibre que explicava la seva història amb els seus bons amics.

Autora: OLGA SÀNCHEZ CENTENO

Data: 23 d’abril de 2020