ELS POLÍTICS I LA PARAULA “AUTISTA”

Què els hi passa a alguns polítics amb la paraula “autista”?

Algunes persones que pertanyen a diferents partits polítics de l’estat espanyol com són José Luís Ábalos y José Zaragoza del PSOE, o Carmen Leal del partit dCIDE (enllaços al final de l’article), o bé Gabriel Rufian d’ERC, han usat públicament aquest mot amb total ignorància, desconeixença i amb una connotació despectiva. Tots ells van reconèixer el seu error i van disculpar-se, però, és suficient?.

Sembla ser, que tot plegat, és propi d’una societat política creada al pur estil piramidal i patriarcal, on l’insult és l’eina per vetar, per desacreditar i per deslegitimar a qui te una visió diferent de les coses.

Si es deixés de fer política destructiva i incendiaria i es comencés a fer polítiques constructives per la ciutadania, no s’usarien paraules en format d’insult, ofenent a un rival polític amb un càrrec institucional ni tampoc a tot un col·lectiu de diversitat funcional.

Denuncio des d’aquí, la poca solidesa social, política i humana que existeix en el paradigma polític actual, com denoten membres d’un altre partit polític de l’estat espanyol, com ho és Arcadi Espada de Ciudadanos, veieu aquí el vídeo: https://youtu.be/I_Hsx38M8rE

Podem veure com el joc polític del segle XXI, segueix els pasos del joc econòmic. Fent, de l’art del debat públic i de l’esforç per trobar espais de consens, d’enteniment i de participació, un joc de cerca i captura més propi del primitiu canibalisme humà, exercint una política ferotge i despietada, on tot s’hi val per obtenir uns beneficis propis gràcies a les portes giratòries i màfies instaurades des del segle XX. Al meu parer, podem parlar clarament de canibalisme polític.

Si li haguéssim de treure la part positiva o veure el got ple, diria que la raó per la qual, la paraula autisme és usada cada cop més pels polítics (malauradament en sentit despectiu, el qual pot reflectir la manca d’empatia i de respecte cap hom mateix i alhora, cap el seu entorn) és perquè aquesta paraula s’està estenent i visualitzant als mitjans i a les xarxes socials, gràcies als pares, mares i familiars de persones afectades d’autisme i per les associacions que lluiten cada dia per la inclusió d’aquestes, provocant que aquest llenguatge estigui ubicat dins de l’inconscient col·lectiu.

Per una banda, comencem a veure’ns, per tant, s’ha assolit un petit però important triomf.

D’altra banda, falta el més difícil. Que els polítics siguin persones que estiguin a l’alçada de la ciutadania i comencin a usar aquest llenguatge en sentit constructiu i inclusiu, per tal de poder crear espais de trobada.

– Enllaç notícies de polítics usant despectivament la paraula “autista”:

https://www.elnacional.cat/enblau/es/telvision/jose-zaragoza-quim-torra-autista_419153_102.html

https://www.20minutos.es/noticia/3355369/0/abalos-autista-mocion-censura-insulto-redes/

– Carmen Leal a les llistes municipals (núm. 30) per dCIDE a Barcelona:

https://www.naciodigital.cat/baixpenedes/candidatures26m/municipi/08019/barcelona

http://www.municipals.cat/candidatures26m/partit/26/centro/izquierda/espana/dcide

– Gabriel Rufian d’ERC: https://twitter.com/FedCatAutisme/status/1253025784312332289?s=09

– Enllaços de diferents articles d’associacions d’afectats per l’autisme, analitzant aquests fets:

https://elsonidodelahierbaelcrecer.blogspot.com/2011/06/uso-y-abuso-del-termino-autismo.html?m=1

http://autismoaba.org/contenido/el-autismo-como-insulto

https://autismomadrid.es/noticias/autismo-madrid-se-une-a-down-espana-y-a-cocemfe-al-considerar-inadmisibles-las-declaraciones-de-arcadi-espada-en-las-que-califica-a-los-ninos-con-discapacidad-como-hijos-tontos-enfermos-y-p/