CIBORGS ENTRE NOSALTRES

 

Després de veure el documental Cíborgs entre nosaltres” tinc una mescla de sensacions; una de resistència al canvi, provocada per la cultura en la que estic sotmesa i una altra d’esperança que pot esdevenir un món on minvin les limitacions, però cal pensar com s’està creant i cap on ens porta.

Sembla ser que el que planteja el documental és una nova era cultural en la que el món i la nostra espècie, tal com la coneixem actualment, pot arribar a desaparèixer.

Es pot parlar d’evolució natural? Al meu parer, no, tot i que la biologia tingui un paper en aquest projecte, tal com és rebutjar els implants, etc.

El món dels cíborgs comporta més que una evolució, una revolució cultural donat que no sabem quines repercussions tindrà, si involutives o evolutives, si col·lapsarem creant-hi una nova cultura humana o bé, desapareixerem convertint-nos en una cultura no-humana, involucionista i anul·lant l’espècie humana, fins desaparèixer.

El documental mostra com la tecnologia ens ajuda a viure més dignament quan parlem de malalties o dis-funcionalitats del cos orgànic causades per genètica, per lesions, etc. Però, també veiem que la tecnologia té versemblances amb la part orgànica, com per exemple, les seves limitacions (imitant el cos orgànic): canvi de piles, en el cas de l’implant coclear, o l’estimulació cerebral profunda, que en el cas del Parkinson, deixa de fer els efectes esperats, en el transcurs d’un període de temps.

Tot i així, la utilitat de la tecnologia, és important a l’hora de dignificar la vida de les persones. Altra cosa, són els altres objectius que volen assolir com millorar o ampliar les capacitats que ja tenim (com ho comenta el vídeo “El renacimiento de nuestra especie”, o bé, el de superar el desgast de la nostra matèria orgànica, és a dir, superar la mort física com volen els transhumanistes.

Com qualsevol canvi, s’obren moltes preguntes ètiques, socials, jurídiques, polítiques, etc. Què passaria si “hackegen” el teu implant? La nostra sanitat està a l’alçada d’assumir cíborgs a les seves consultes i quiròfans? La natura, és a dir, el món animal i vegetal també accediran a aquest tipus de revolució cultural i es tornaran cíborgs? D’on traurem el material per a la majoria de la població mundial? Podran conviure humans i cíborgs? El planeta resistirà aquest canvi? Cóm influirà demogràficament i socialment aquest canvi cultural? Desapareixerà la fecunditat i la natalitat? Desapareixerà l’envelliment de la població i conseqüentment, les pensions? L’alimentació variarà? No seria millor que la societat actual canviés per estar d’acord i amb harmonia amb el món natural -orgànicament parlant- envers d’allunyar-nos d’ell i caure en el perill de provocar un col·lapse tipus el de la societat maia?

Pot ser, ara estaríem en el moment en el que hauríem de regular l’ús de la tecnologia a nivell terapèutic i intentar acostar-nos-hi al nostre planeta d’una forma respectuosa, guanyant temps perquè la societat humana pugui preparar-se per conservar l’hàbitat on resideix (la Terra). I, intentar augmentar les nostres capacitats, no només físiques i sensitives, sinó ètiques, emocionals i morals, amb l’esforç humà, físic i intel·lectual, per anar incorporant-ho a la nostra genètica i millorar l’espècie, mitjançant l’evolució natural en consonància amb l’evolució cultural, o a l’inrevés, que l’evolució cultural empenyi l’evolució natural, millorar-nos humanament, però sense anular-nos ni convertir-nos en semi-màquines.

OLGA SÀNCHEZ I CENTENO