QUI NO VULGUI POLS, QUE NO VAGI A L’ERA

La simpatia personificada,

que aixàbiga com era ella

exhibia els seus menjars

amb un somriure,

més viu que la fam,

demostrant així

que era una de les dones

més askukades del carrer.

Menjars tradicionals,

dins un món cosmopolita,

olla barrejada i abadeixo,

aubergines  i carabassa,

aubergins i peretes del castell,

mostatxoles i pastissets,

i per si fos poc,

coc i fogassa, això sí!

en l’oli de casa!

De vegades una mica quera..,

però tot s’ha de dir,

que la gràcia d’esta dona,

podia fer curar la pigota lloca

a qualsevol persona que…

per molt roig que hi estés,

que per molt lloco que hi fos,

dona igual!

si pel sec de la cama, com

pel torterol,

tot desapareixeria

en l’amor d’aquesta dama!

I mentre los moixons

i les aurinetes van volant,

per damunt lo riu,

 

l’ardor fa que lo pitxell,

es vagi buidant

d’una manera abismal!

Mentre lo tanoka del guardicioner,

va xafant sense voler,

tot lo que es troba al seu pas…

 

Los veïns, amables com son,

li anaven dient….

DÉU VADOK!

Com vingo lo consomero

t’ho contarà com un mardà!!!!

La dona d’adès,

que ho va sentir tot,

va començar a agranar…

tot lo que havia fet

lo munt de sombra batejat.

 

I mentres arroplegava

la basura mesclada

amb unes quantes meleches, que

havien ocupat un bocí d’espai,

lo guardicioner

s’hi va tindre que pujar

per intentar esparcir la boira,

dalt d’un cabiró,

per no tindre que escoltar

a aquells esclataçonets,

com eren los caps de soca

dels seus amiguets!!!!

RECITAL ÀGER-2.004

OLGA SÀNCHEZ I CENTENO