Voler estimar

 

Els camins de la vida, ningú els pot jutjar

Els carreranys del cor, ningú els pot controlar

El que la ment vol, no necessàriament ho desitja el cor

El que el cor necessita, no necessàriament ho admet

la ment.

L’ànima observant està,

des d’aquella ombra on ningú mirarà,

aquest circ infinit, aquest teatre repetit.

Eterna confluència la dels sentiments,

la dels pensaments, la de les passions,

la de les necessitats de l’esperit on,

turbi està el desitj de voler,

però clara hi és l’esència de la necessitat.

Els assumptes de l’amor,

ni tans sols hom en pot decidir,

pots voler tenir un sentiment,

en canvi aquest no existir,

tan sols es nota la seva absència,

tan sols es palpa la inexistència.

Egoísme de l’amor

el que ens depara aquest error

deixe’m fluir estimant-ho tot

estime’m tot deixant-ho fluir.

 

 

Querer amar

 

Los caminos de la vida, nadie los puede juzgar,

los senderos del corazón, nadie los puede controlar

lo que la mente quiere, no necesariamente lo desea el

corazón.

Lo que el corazón necesita, no necesariamente

lo admite la mente.

El alma observando está

desde aquella sombra donde nadie mirará

este circo infinito, este teatro tan cínico.

Eterna confluencia la de los sentimientos,

la de los pensamientos, la de las pasiones,

la de las necesidades del espíritu donde,

turbio está el deseo del querer.

pero clara está la esencia de la necesidad.

Los asuntos del amor,

ni tan sólo uno puede decidir,

puedes querer tener un sentimiento

en canvio éste no existir,

tan sólo se nota su ausencia

tan sólo se palpa su inexistencia.

Egoísmo del amor

el que nos depara este error

dejemos fluir queriendo todo

queramos todo, dejándolo fluir.

 

Olga Sànchez i Centeno

20 de juliol de 2006